Distinció pels 25 anys al servei de la llengua catalana

1995-2020, Aire Nou de Bao celebra 25 anys al servei de la llengua catalana,

El Govern de Catalunya concedeix la Creu de Sant Jordi  a Aire Nou

Pel seu quart de segle de compromís infatigable amb la llengua i la cultura catalanes a la comarca del Rosselló

Han passat 25 anys, 25 anys usant la cultura popular com a eina per a promocionar i intentar de normalitzar l'ús de la llengua catalana... com a mínim en el marc de les activitats de l'entitat i més enllà a cada vegada que és possible.

Aire Nou de Bao neix el 1995 de l'escisió de l'entitat cultural "Baho Rétro, Bao per demà", entitat neixida a Bao un any abans.

9 persones amb la voluntat de tornar a la llengua catalana una certa normalitat.

El 1995 l'entitat va iniciar les seues activitats setmanals amb taller de sardanes, cursos de català per a adults i teatre per a la mainada i activitats puntuals com conferències, àpats, celebració de la Sant Jordi... i una revista trimestral.

El 1996, al cap d'un any d'existència els fundadors constataven un èxit relatiu. Uns 150 membres componien l'entitat, prop de 10 per cent de la població del vilatge, però els de 15 a 45 anys eren poc presents.

El Josep Serra va proposar crear una colla castellera, una activitat que, segons ell, hauria d'interessar totes les generacions, a començar pel jovent, una activitat encara pas o poc coneguda a Catalunya Nord.

És així que a l'octubre del 1996 els Castellers de l'Albera venien a Bao per a fer una demostració, que el novembre començàvem els primers assaigs i que per la Festa Major del vilatge, la Sant Vicenç del 1997 un grup de baotencs amb camisa blanca posaven per primera vegada la faixa en públic i descarregaven el primer pilar de 4 nord-català, gràcies -ho cal subratllar- a l'ajuda dels Castellers de l'Albera.

placa de la font Festa Major - Bao1997És segurament la iniciativa que va fer créixer i conèixer l'entitat més enllà de les fronteres del vilatge.

D'ençà són centenars de persones de totes generacions que han posat una camisa verda faixa, tocat gralla, fet cremar carretilles, picat sus de tambors i més recentment han bufat dins sacs de gemecs, o cantat, o ballat...

L'ajuda dels Castellers de l'Albera (i sobretot del Jordi Puigsegur) va ser decisiva. Nos va posar en relació amb Arreplegats i més colles castellera, i amb el món del foc, així creàvem els Diables del Riberal (1999), les Bruixes s'afegien el 2000, el 2002 convocàvem la Primera Trobada de la Catalanitat a Catalunya Nord que esdevindria Identi'CAT, i vingueren el ball d'en Serrallonga el 2005, Hamlet el 2006, Cant'Airenou, els Pastorets... i fins la recent colla de sacs de gemecs.

Les federacions catalanes de cultura popular nos han obert les portes de bat a bat, a començar per La Coordinadora de Colles Castelleres el 1997, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya el 2001, les colles de Ball de Serrallonga el 2005, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya el 2006, la Federació de Falcons de Catalunya el 2009... unes portes obertes que d'una banda esborraven fronteres estatals per a reconèixer un marc nacional.

25 anys més tard el Govern català concedeix a Aire Nou de Bao la Creu de Sant Jordi,

Aquesta distinció la devem als successius presidents que han compartit l'objectiu clar per a la llengua catalana.
Els C.A que no s'han estalviat esforços, imaginació per a proposar, crear i desenvolupar activitats de tots tipus amb l'objectiu de valoritzar la llengua catalana.
Les activitats (castells, gralles, percussions, correfocs, sacs de gemecs, bastoners, cants polifònics, pastorets, sardanes, cursos de català, sardanes... i Identi'CAT) han estat eines al servei de la llengua, al servei d'una idea de Catalunya, una Catalunya sense fronteres.
Activitats que han atret centenars de persones, centenars de persones que han fet la força d'Aire Nou de Bao.

Una distinció que volem compartir amb tota la gent i entitats que nos han ajudat a créixer, citar-les aquí seria un perill, en descuidaríem segur, i no ho volem.

N'han parlat

Més entitats nord-catalanes han rebut aquesta distinció:

  • Ràdio Arrels (1996)
  • La Maternitat d'Elna (2006)
  • La Bressola (2007)
  • Fils et filles de rėpublicains espagnols et enfants de l'Èxode (2009). 

Fundadors:

Martina Figueres, Maurici Girard, Elena i Hervé Pi, Alberta Pla i Francesc Pougault, Dolors i Josep Serra, Jaume Verdaguer

Presidents:

Martina Figueres, Jaume Verdaguer, Francina Pujol, Andreu Dedies, Albert Solé, Guillem Dalmau, Bernat Casals