Dies confinats

Fa més de 3 setmanes que els airenovencs se trapen pas més a la Vilbau

Però Aire Nou de Bao ha pas parat les seues activitats, les ha adaptat al confinament necessari gràcies a una mica d'imaginació i les xarxes socials.

Se coneix avui Aire Nou sobretot pels castells i gralles, pels correfocs i sorollosos, pels sacs de gemecs...

Evidentment si els músics poden tocar a casa seua, practicar castells i correfocs en tota normalitat és impensable

A davant l'evidència i la necessitat de guardar lligam social, les xarxes han esdevingut el lloc de trobada, el lloc on hom hi organitza jocs virtuals, hom pot fer viure la llengua.

Hi ha el grup WhatsApp amb 3 cites castelleres setmanals. Els dies d'assaig, dimarts i divendres se fan preguntes de coneixement de la colla i el cap de setmana se demana la realització d'un repte, repte que ha de ser gravat i se fa un muntage vídeo de les gravacions rebudes.

És així que a final de març hem tingut de tocar o cantar el pilar caminat 

El dia de Rams és pel Riberal un diumenge important, és l'actuació a Manresa amb Tirallongues, una actuació on solem fer els primers castells importants de la temporada.

El repte del 5 d'abril ha estat que els airenovencs s'assagin com a caps de colla per a fer el discurs d'abans actuació.

 La sorpresa ha estat molt bona, 7 persones hi han participat, voldria destacar les 5 que realment paguen la pena 

L'Azalaïs, l'enxaneta que ha fet molt més, que el discrurs demanat, ha fet una actuació completa, dels discurs inicial, a la celebració passant pels pilars d'entrada, els 3 castells i el pilar de comiat...

 

La Joana que hi ha posat tot l'humor possible

 

I també i sobretot tres castelleres del Riberal, aquestes m'han emocionat molt. Totes tres tenen entre 17 i 18 anys, la llengua catalana la tenen sobretot dels seus viscuts amb Aire Nou, fins i tot si han seguit cursos de català opcionals a l'institut, una mitjana de 1 o 2 hores setmanals.

El resultat és esperançador, fa 50 anys, que a Catalunya Nord se diu que el català és llengua dels avis, que potser també, però no només dels avis, també els joves se la senten seua.

La Celya

La Lisa

la Solphé

Totes tres m'han emocionat i esperi que altres s'hi afegeixin...

Hervé Pi