FEM RATAFIA !

Aquí trobareu totes les informacions per una collida respectuosa de les plantes, per en saber més sobre la ratafia il altres licors i per saber com se preparen.

Autor: Albert Mallol Camprubí, Toès i Entrevalls (Catalunya del Nord).

  1. Licor, ratafia, què diuen alguns diccionaris dels Països Catalans?
  2. Tipus de licors.
  3. Recol·lecció de plantes silvestres i el seu us per fer begudes, menjars, condimentar, guarir,  decorar o amb d’altres finalitats.
  4. Algunes receptes. 

Licor, ratafia, què diuen alguns diccionaris dels Països Catalans?

  • Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans: https://dlc.iec.cat Licor: Beguda alcohòlica obtinguda per maceració d’herbes i fruits en aiguardent i endolcida amb sucre o xarop. Ratafia: Licor fet per maceració en alcohol de nous verdes.
    Termcat. Centre de terminologia: https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/licor?type=basic Font: DEMCAT :
  • Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2019. (Diccionaris en Línia) Licor : Beguda alcohòlica aromatitzada i dolça, preparada per maceració, infusió o destil·lació de materials vegetals amb alcohol, o bé per addició a alcohols d'extrets aromàtics, essències o aromes. Dissolució en una proporció determinada de substàncies medicinals o de reactius químics en un solvent, generalment aquós. Beguda alcohòlica aromatitzada i endolcida, obtinguda per maceració, infusió o destil·lació d'herbes i fruits amb alcohol, que s'utilitza per a combatre el dolor i tractar afeccions diverses. Etc. Ratafia: No dona una definició. Només el nom en diverses llengües.
  • Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) Licor: http://dcc.iec.cat/ddlcI/scripts/article.asp 1a. [Nincompt (de N1)] (N1[herba, fruit]) Beguda alcohòlica obtinguda afegint substàncies aromàtiques procedents [d'herbes, de fruits]1 a aiguardents d'alta graduació, endolcida amb sucre o xarop. Ratafia : http://dcc.iec.cat/ddlcI/scripts/article.asp
    1. [Nmass] Beguda alcohòlica que té com a base la maceració de nous verdes. A part de comestibles, les nous són emprades per a la preparació del licor conegut per ratafia i, sobretot, per al celebrat aiguardent de sant Ponç. [Griñó (1976): 61, p. 174]i. Var.: •ratassia e.
  • Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) Licor: https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=licor 2. Líquid per a beure, especialment líquid espirituós obtingut per destil·lació. Y'l licor los hi és contrari, Vilanova Obres, iv, 68. Fon.: likóɾ (Barc., Val., Bal.). Var. ort. ant.: liquor (Beguessen de la liquor de aquella, Pere IV, Cròn. 291; Abunda en moltes liquors, ço és sucre e preciosa mel, Eximenis, ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 368; La liquor que hix del sèu del moltó con hom lo rust, Tres. pobr. 18). Etim.: del llatí liquōre, mat. sign. || 1. Ratafia: https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=ratafia RATAFIA (i vulg. ratassia). f. Licor alcohòlic assaborat amb fruites o herbes aromàtiques; cast. ratafía. Què és ratafia? Es una aiguardent adobada amb un troç de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de maria-lluïsa... Tot això es posa uns quants dies a sol i serena,Verdaguer Rond. 62. La «beguda» clàssica de nostres pobles és la coca o aurelletes i la ratafia, Serra Calend. folkl. 152. Obsequiava aleshores als que hi anaven amb coques, vimblanc, ratacia o aiguardent,ibid. 255. El sacerdot eixugava les gotes de resolis i ratafia que tacaven les taules,Espriu Anys 45. Fon.: rətəfíə, rətəsíə (or.); ratafíɛ, retafíɛ, retasíɛ (Ll.); ratafía (val.). Etim.: d'origen americà, importat a través del francès (cf. Corominas DECast. iii, s. v. ratafía). 

Tipus de licors

Resum en base a les informacions incloses en els documents citats o enviats. 

Segons la forma d'elaboració: - 1 herba o una fruita principal. Predomina el seu sabor i aroma. S'hi afegeix, sovint, una o diverses herbes o fruites, complementàries, per millorar-ne el gust i/o el color. - Barreges de fruits i/o herbes.

Segons el sistema de producció : 2 mètodes principals: - Destil·lació de tots els ingredients al mateix temps. Després endolcir i acolorir, si cal, la destil·lació. - Afegir herbes i/o fruites a la destil·lació base*. Aquest sistema permet guardar la flaire, la frecor i la brillantor dels ingredients afegits.

* Bases / glossari:

Definicions segons el diccionari en línia de l'institut d'estudis catalans. https://dlc.iec.cat Alcohol: Líquid incolor, volàtil i inflamable, un dels productes de la fermentació vinosa, que contenen el vi, la cervesa i altres líquids fermentats. Etc. Anisat: Licor compost d’alcohol, essència d’anís i sucre. Aiguardent: 1 Beguda alcohòlica obtinguda per destil·lació del vi, de la sidra i d’altres líquids fermentats. Aiguardent de Valls. Aiguardent anisat. 2 Aiguardent de canya. Aiguardent obtingut de la melassa fermentada del sucre de canya. Conyac: 1 Aiguardent de vi blanc elaborat a la regió francesa de Cognac, que adquireix la flaire i el color envellint-lo llarg temps en botes. 2 Brandi. Brandy: Aiguardent de vi blanc que adquireix la flaire i el color envellint-lo llarg temps en botes.

Segons la combinació d'alcohol i sucre:

  • Extra sec: fins el 12 per cent d'edulcorants.
  • Sec: del 12 al 20 per cent d'edulcorant i del 20 al 25 per cent d'alcohol.
  • Dolç: del 21 al 30 per cent d'edulcorant i del 25 al 30 per cent d'alcohol.
  • Fi: del 40 al 60 per cent d'edulcorant i del 30 al 35 per cent d'alcohol.
  • Crema: del 40 al 60 per cent d'edulcorant i del 35 al 40 per cent d'alcohol.

Recol·lecció de plantes silvestres i el seu us per fer begudes, menjars, condimentar, guarir, decorar o amb d’altres finalitats

Feu servir i córrer les receptes proposades més avall i d’altres que tingueu a l’abast. Què més bonic que utilitzar la natura, de la qual nosaltres en formem part, per estar bé i gaudir de bona salut i estar contents tot el dia i cada dia. Fem-ho bé però, amb respecte, tenint cura de no agafar totes les plantes, les flors, les llavors, els brots ni les arrels. No les arrenquem mai!, tret que sigui estrictament necessari, assegurant que en deixem molta perquè sempre n’hi puguem trobar. No agafeu plantes que no coneixeu si no aneu amb una persona que en sàpiga de plantes i us pugui assessorar i assegurar de quina es tracta.

El canvi cap a la nova cultura, la industrial, ha fet que gairebé es perdés el vincle dels humans amb la natura. Ara gairebé tot ho aconseguim als supermercats i botigues i ja no coneixem quins són els elements originals, sigui una planta, un animal, un mineral, etc, raó de més per intentar connectar- nos altra vegada al nostre entorn i cuidar-lo com si fos una part del nostre cos, que de fet ho és, perquè ens ho dona tot, l’aire que respirem, l’aigua que bevem i els recursos per alimentar-nos.

No s’hi val voler que la natura només sigui en reserves on no hi podem tocar res i la resta sigui lliure per a destrossar i fer bestieses. Ella ha d’estar per tot arreu i nosaltres ens hi hem de tornar a incloure. Hem de tenir en compte que el planeta funciona de manera integrada i no permet una segmentació com la que s’està produint.

També cal dir que el sistema consumista actual té els dies comptats. Les fonts d'energia escassegen quan les necessitats creixen, i al ritme de creixement actual aviat ens caldrien un parell de planetes com el que tenim per poder saciar-les. El «creixement» és acabat i hem de tornar a fer una vida més senzilla amb tot el que ens ofereix el nostre entorn immediat, del qual n'hem de tenir cura contínuament.

Aquesta activitat persegueix doncs aquest objectiu d’integració i d'adaptació, no només elaborar un producte natural o diversos, sinó tot això que us acabem d’explicar i moltes coses més. Tant de bo un dia la puguem fer també dins d'una ciutat recol·lectant plantes en el riu o riera que la travessa. Això serà el millor que ens pugui passar, perquè viurem de nou amb la natura i no contra ella..... nosaltres ho veurem, segur! 

Receptes

Licors :
Ratafia d’hipèric
Es prepara amb mitja unça de summitats florides d’aquesta planta, que es tiren en 1 litre d’aiguardent juntament amb una llimona tallada a rodelles. Durant un parell de setmanes es conserva en una ampolla ben tapada, removent-la sovint, i després es cola l’aiguardent i se li afegeix 100 grams de sucre. D’aquesta ratafia se’n pren una copeta després de menjar, com digestiva.1

Licor de Farigola
Posar en mig litre d’alcohol etílic de 90o durant 10 dies quatre grapats de farigola fresca, remenar cada dia i una vegada acabada la maceració afegir-hi un xarop preparat bullint a foc lent mig quilo de sucre roig en mig litre d’aigua durant un quart d’hora.3

Licor d’anís
Posar 40 grams de llavors de matafaluga ben molades, 1 gram de canyella i 500 grams de sucre en un litre d’aiguardent i deixar-lo macerar durant 6 setmanes, després filtrar.3

Licor d’herbes que es feia a Eivissa (recollida per March)
Macerar en una barreja al 50% d’anís sec i dolç durant 2 mesos, en un atuell i en un lloc fresc i fosc, 3 branquetes de farigola, 3 de sajolida, 1 de marialluïsa o de tarongina, 6 fulles de sàlvia, 6 de menta i la pell ben neta i seca de mitja taronja, finament tallada. Acabat el període de maceració filtrar amb un drap i posar en una ampolla de vidre i tapar. És pot posar a dins una branqueta de sajolida o de farigola per decorar.3

Xarops :

Xarop de matifoc
(Sedum sediforme) Es barregen les fulles carnoses de la planta amb sucre, a raó d’un quilo de fulles per un quilo de sucre, i es posa en un pot de vidre, tapat, a sol i serena durant 3 setmanes. Després es filtra i es guarda en una ampolla fosca en un lloc fresc i fosc. Abans de esbandir i fer la barreja cal pesar la planta. Es pren diluït amb aigua fresca i si es vol s’hi pot afegir unes gotes de llimona.5

Xarop d’herbes revitalitzant
Coure un grapat de fulles de pi del país, un grapat de Centaura i un grapat de romaní fresc en 4 litres d’aigua. Reduir fins la meitat, colar, afegir-hi un quilo de sucre roig i tornar a coure fins a reduir-ho altra vegada fins la meitat. El líquid resultant serà aproximadament 1 litre. Es pren 1 cullerada diària.6

Oli d’hipèric

Deixar macerar al sol, durant 15 dies, 125 grams en 250 cc. d’oli d’oliva, agitant freqüentment.1
S’agafen 100 grams de summitats florides recent recol·lectades d’hipèric, però ja ben seques, i introduir-les en una ampolla de boca ampla. Tirar sobre elles 1 litre d’oli d’oliva de la millor qualitat, tapar be l’ampolla i posar-la de cap avall, per assegurar un tancament perfecte, i mantenir-la en aquesta posició durant quaranta dies i nits, a sol i serena, removent suaument tots el dies l’ampolla. Passat el període de maceració es filtra l’oli amb una gassa, s’esprem bé i es col·loca en ampolletes petites, ben tapades, que es guardaran en un lloc fresc i fosc.2
S’escalfa al bany maria la quantitat d’oli d’oliva que es desitgi amb un grapat de flors i fulles de la planta fins que l’oli agafi un color vermell. Després es deixa refredar i es guarda.4

Crèdits


1 Arteche, A, Fernández J.A., Güenechea J.I. i Vanaclotxa, B. Fitoterapia. Vademecum de prescripción. CITA, Publicaciones i Documentación. Bilbao. 1992.
2 Font Quer, P. Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. 4a edició. Editorial Labor S.A. Barcelona. 1978.
3 Rivera, D. i Obón, C. La Guía de incafo de las plantas úfiles i venenosas de la península Ibérica y Baleares. Editorial Incafo. Madrid. 1991.
4 Bou, Helena. Les herbes remeieres calongines. Centre d’Estudis Calongins. Calonge. 1992.

Persones informants

5 Josefina Camprubí Vila, Maria Camprubí Vila i Maurici Mallol Formiga. Sant Feliu de Guíxols.
6 Maria Teresa Trias. Sant Feliu de Guíxols.

Plantes que s’utilitzen en la elaboració de ratafia a les Gavarres i el Baix Empordà. Document de treball escrit per Albert Mallol Camprubí

Nom llatí Nom popular Part utilitzada
Anethum graveolens Anet Llavors
Apium graveolens Api Llavors
Crataegus monogyna Arç blanc Flors i fulles
Verbena officinalis Berbena Fulles
Stachys officinalis Betònica Summitats florides i fulles
Zea mays Blat de moro Estils (cabellera)
Borago officinalis Borratja Flors i fulles
Juniperus oxycedrus Càdec Fruits ben madurs i branquillons
Coffea arabica Cafè Entre 10 i 30 granes per 8L
Eucalyptus globulus Eucalipte, caliptu Fruits i fulles
Matricaria recutita Camamilla Flors
Tanacetum parthenium Camamilla amargant Flors. 6-8 caps per 8L
Tagetes minuta Camamilla americana, comí Fulles
Camelia joponica Camèlia Flors
Teucrium chamaedrys Camèlic Brots tendres
Cinnamomum zeylanicum Canyella Escorça. Un tronquet
Elettaria cardamomum Cardamom Llavors
Centaurium erythraea Centaura, centaura menor Flors, inflorescències
Herniaria glabra Herniària, herba sabonera Parts aèries
Prunus avium Cirerer Fruits
Prunus avium var. sylvestris Cirerer silvestre Fruits. 10-12 per 8L d’anís
Syzygium aromaticum Clau 5 o 6 per 4L, 2 per L
Dianthus caryoplhyllus Clavellines Flors

Nom llatí Nom popular Part utilitzada

Cuminum cyminum Comí Llavors
Carum carvi Comí de prat Llavors
Coriandrum sativum Coriandre Llavors
Plantago coronopus Cosconilla de frare Fulles
Equisetum telmateia Cua de cavall Tiges estèrils
Ceterach officinarum Dauradella Fronda. Un trosset
Artemisia absinthium Donzell Fulles
Scabiosa atropurpurea Escabiosa Flors
Santolina chamaecyparissus Flors Espernallac, camamilla de muntanya Flors
Lavandula latifolia Espígol Flors i fulles
Lavandula angustifolia Espígol ver Flors i fulles
Artemisia dracunculus Estragó Fulles
Illicium verum Estrella d’anís Fruits
Ocimum basilicum Fàbrega Inflorescències i fulles
Thymus vulgaris Farigola Summitats florides i fulles
Thymus serpyllum subsp. chamaedrys Farigola de pastor Summitats florides i fulles
Coris monspeliensis Farigola mascle Inflorescències
Agrimonia eupatoria Flor de St. Antoni, Agrimònia Flors, fulles seques
Foeniculum vulgare Fonoll Arrels, fruits i brots tendres
Gardenia jasminoides Gardènia Flors
Ceratonia siliqua Garrofer Polpa de la llegum
Juniperus communis Ginebró Fruits ben madurs i branquillons
Spartium junceum Ginesta Flors tendres. Unes quantes o grapadet per 8L
Zingiber officinale Gingebre Rizoma (15 grams per 8L d’anís)
Cynodon dactylon Gram Arrels
Prunus cerasus Guinder Fruits

Nom llatí Nom popular Part utilitzada

Sideritis hirsuta Herba de la feridura Inflorescència
Stachys recta Herba de Sant Antoni Summitats florides i fulles
Geum urbanum Arrels Herba de Sant Benet Arrels
Hypericum perforatum Herba de Sant Joan Inflorescències
Anemone hepatica Herba fetgera Flors i fulles
Lithospermum officinale Herba pedrera, mill de sol Fulles
Asperula cynanchica Herba prima Inflorescències
Hyssopus officinalis Hisop Inflorescències
Pistacea lentiscus Llentiscle Brots tendres
Jasminum officinale Llessamí Flors
Lonicera peryclimenum Lligabosc Flors
Citrus limon Llimona 1 llimona a trossos per 8L o la pela
Lilium candidum Lliri de Sant Antoni Flors. Poques
Humulus lupulus Llúpol Fruits
Laurus nobilis Llor Fulles
Fragaria vesca Maduixera Fruits
Magnolia grandiflora Magnòlia Flors. Una entera per 10L d'anís
Punica granatum Magraner Flors
Malva sylvestris Malva Flors i fulles
Althaea rosea Malva de jardí Pètals
Perlargonium capitatum Malva rosa Inflorescències
Althaea officinalis Malví Arrels
Origanum majorana Marduix Inflorescències i fulles
Lippia triphylla Marialluïsa Inflorescències i fulles. Màx. 2-3 brots
Pimpinella anisum Matafaluga Fruits
Inula viscosa Matavinyes, libardo Flors i fulles

Nom llatí Nom popular Part utilitzada

Sedum sediforme Matifoc, arròs de pardal, pinets Fulles
Mentha arvensis Menta Flors i fulles
Mentha longifolia Menta boscana Flors i fulles
Menta aquatica Menta d’aigua Flors i fulles
Mentha x piperita Menta pebrera, menta piperita Flors i fulles
Mentha suaveolens Mentrastre, menta peluda Flors i fulles
Achillea millefolium Milfulles Flors, llavors o planta entera
Myrtus communis Murtra, murta Fruits i fulles
Nepeta cataria Nepta Inflorescències i fulles
Juglans regia Noguera Fruit verd, 3-4 per 8L, i fulles
Myristica fragans Nou moscada Fruits
Olea europaea Olivera Fulles
Origanum vulgare Orenga Inflorescències i fulles
Daucus carota Pastanaga borda Llavors
Pinus halepensis Pi blanc Gemmes, fulles tendres i llavors
Pinus pinea Pi de llei Gemmes, fulles tendres i llavors
Pinus pinaster Pi marítim Gemmes, fulles tendres i llavors
Pinus sylvestris Pi roig Gemmes, fulles tendres, llavors i escorça interior
Sanguisorba minor Pimpinella Fulles
Plantago major Plantatge de fulla ampla Fulles
Plantago lanceolata Plantatge estret Fulles
Populus sp. Pollancres Gemmes
Prunus persica Presseguer Fulles
Mentha pulegium Puriol, poliol Flors i fulles. 4-6 brots florits per 4L
Glycyrrhiza glabra Regalèssia Arrels
Satureja calaminta Rementerola, Calament Flors i fulles
Nom llatí Nom popular Part utilitzada
Campanula rapunculus Repunxó Arrels i flors
Rosmarinus officinalis Romaní Flors i fulles. Màxim 5 caps
Rubus ulmifolius Romeguera, esbarzer Brots tendres
Rosa gallica Rosa Pètals
Rosa x centifolia Rosa de cent fulles Pètals
Rosa canina Roser de marges, roser caní Pètals i fulles
Ruta chalepensis Ruda Brots tendres. Només un de petit
Ruta graveolens Ruda Brots tendres. Només un de petit
Satureja montana Sajolida Branca, flors i fulles
Salvia officinalis Sàlvia Flors i fulles. Molt poca quantitat
Sambucus nigra Saüquer Inflorescències
Helichrysum stoechas Sempreviva borda, flor de St. Joan Flors
Tanacetum vulgare Tanacet Flors
Citrus sinensis Taronger 1 taronja a trossos per 8L o la pela
Melissa officinalis Tarongina Flors i fulles
Chenopodium ambrosioides Te bord Fulles
Jasonia saxatilis Te de roca Flors i fulles
Tilia cordata Til·la Flors
Tilia platyphyllos Til·la Flors
Teucrium polium Timó mascle, herba cuquera Fulles
Lavandula stoechas Tomanyí o cap d’ase Flors i fulles
Potentilla erecta Tormentil·la Rizomes
Centaurea aspera Travalera, tiravaques Flors
Trifolium pratense Trèvol de prat Flors
Vanilla planifolia Vainilla Llegum
Alnus glutinosa Vern Gemmes
Nom llatí Nom popular Part utilitzada
Viola odorata Viola d'olor Viola d'olor Flors
Philadelphus coronarius Xiringuilla, xeringuilla Flors

Document de treball escrit per Albert Mallol Camprubí 

Etiquetes: Ratafia