Firafoc 2011 a Igualada

alt2a edició de la Fira professional del món del foc i l’espectacle pirotècnic.

Hi parlarem de tradicions de foc, els correfocs i Catalunya nord.

En Cedrik Blanch, amant de la cultura i tradicions populars ha fet recerques als arxius i hi ha trobat uns documents que deixen clar la utilització de material pirotècnic i la participació dels elements festius en el marc de professons religioses als antics Comtats...

 Elements de foc a Catalunya nord

A l'edat mitjana com totes les ciutats de Catalunya, Perpinyà era inclosa en el moviment festiu amb les seves imatges de foc, protocolàries i altres.

El 1659, la firma del Tractat dels Pirineus té com a conseqüència -entre altres coses- l’arribada de bisbes francesos, fan desaparèixer tots els elements de la zona urbana. En queden alguns que han sobreviscuts en les zones rurals i allunyades de la capital com ara la celebració de l’Os al Vallespir o encara uns altres elements festius que eren els bous Roigs al Vallespir, Conflent i Capcir. Els elements festius que anaven molt lligats a la professó del Corpus no han deixat cap rastres a Catalunya Nord o pel moment no s’ha descobert cap text que en fagi referència.

Les Memòries de Sant Joan, document d’arxiu que ens serveix de document de base al nivell de les celebracions festives a Perpinyà queden mudes. Els únics escrits que parlen d’imatgeria festiva i de foc , sempre en les memòries de Sant Joan, fan referència a festes organitzades pels carmes de Perpinyà amb motiu de festes de beatificacions o canonitzacions de sants lligats a l’ordre.

Sabem que les professons més concurregudes pels nord-catalans eren les professons organitzades pels Carmes, que en tenien el monopoli, celebracions de beatificació, canonització, però també i sobre tot la professó de la immaculada el dia 8 de desembre. Mestres en la matèria d’organitzar celebracions impactant en l’esperit del poble menut, els carmes feien confeccionar carrosses, anomenades « carros » amb diversos artificis i pirotècnia que donaven un aspecte espectacular a la professó.

També hi concurrien altres elements festius importants en el seguici pedagògic i doctrinal, els gegants, mulasses, diables… En un esperit reductor i d’imposició, els bisbes francesos enviats pel Lluis XIV volgueren fer desaparèixer aquests elements de les professons, tal com van fer amb alguns elements de les professons de Setmana Santa. Catalunya Nord havia de ser una província francesa sense cap distinció, una pràctica religiosa a la francesa, al servei del rei de França…

Es nota malgrat això que alguns elements de foc sobreviuen uns anys al tractat dels Pirineus. De la mateixa manera es va notar que quan hi havia els elements festius presents a les professons, el poble venia de tota la comarca per assistir a l’esdeveniment, però quan sesuprimia aquests elements i per a conservar només el significat religiós el poble deixava de participar.

Aquest mateix aspecte de la celebració es va passar també à Girona o encara Barcelona on els bisbes van prohibir la sortida dels elements festius a les professons del Corpus, però veient que el poble no venia tant van decidir tornar-los a acceptar.

Més recentment

Els correfocs sota la forma actual han arribat a Catalunya nord, més concretament a Ceret el 1989. El 1993 a Ribesaltes hi va haver la creació d'una colla que va participar a un correfoc i va plegar.

Caldrà esperar el 1999 per a veure pels carrers de Catalunya nord una colla nord-catalmana, però de fet d'ençà del 1989 colles de diables del Principat solien venir a les nostres comarques. Banyuls, Illa, Millars, Vinçà... organitzaven actes cada any.

La Directiva ha posat un fre, però no ha parat del tot aquesta tradició.

el futur és per escriure...