Els concerts de les DIADES 2016

Dos grups invitats

  • El Belda i les 24 rumbes el dissabte 12 de novembre a les 21:00h
  • La Puça diatònica el dissabte 12 a les 23:30h

El Belda i les 24 rumbes

Belda24 Rumbes és un recital ballable basat en el llibre-cd 24 Rumbes per Diatònic, on s'hi apleguen 25 peces, gravades, transcrites i comentades amb una doble voluntat: constatar l'ús habitual als nostres repertoris acordionístics de la rumba i facilitar-ne l'aprenentatge a qui vulgui accedir-hi. En serveix de presentació.

 

El concepte original és el volum d'en Perepau Ximenis, 24 Masurques progressives diatòniques. I el repertori té diverses fonts. Rumbes creades per Carles Belda o per d'altres acordionistes (Núria Lozano, Guida Sellarès), adaptacions d'altres obres diatòniques, d'en Maties Mazarico o Perepau Ximenis, aproximacions a clàssics del gènere (versions de Gato Pérez, Ai Ai Ai o la Trinca), incorporacions de música tradicional i/o popular terrícola (Polca d'Al Tall, A Gironella) i extraterrestre (Brasil, Portugal, País Basc, Occitània).

Als discos que acompanyen el mètode de rumba per diatònic hi ha les tonades vestides amb el format clàssic de la rumba catalana: guitarra, amb el ric ventall de ventiladors, bongós, martell a tort i a dret, palmes i poca cosa més. La finalitat és quallar-hi un allioli simple i efectiu, aprofitar la fórmula clàssica, contrastada, per afegir-hi la modalitat de rumba que el diatònic del País ha desenvolupat.

I justament és el que hi haurà al concert: guitarra, bongós i diatònic. Rafalito Salazar (segurament un dels ventiladors més savis, experimentat i amb un bagatge més profund-Gato Perez, Ai Ai Ai, Dijous Paella), Joanet de Mataró (percussionista molt bregat-El Pont d'Arcalís, Baeturia, Dijous Paella) i Carles Belda (diatònic bellugadís- Pomada, Mesclat o El Belda i el Conjunt Badabadoc).

24 rumbes a la Xarxa www.facebook.com/24-Rumbes

La Puça diatònica

puca diatonica 4Malgrat que la història ens ensenya que entre indiketes i irlandesos no hi ha res en comú (excepte potser 5 lletres) una colla d'empordanesos amb currículums sonors ben diferents es van entestar a fer sonar un estil que ells anomenen Folk Emporlandès (*).

Amb influències des de l'autèntica Música Tradicional de museu fins al Rock amb gruix (passant pel country, el mambo, el "uayoyayé" i la música electrònica) aquesta banda de tres, que aviat es fa de cinc, i acaba en sis (tot adoptant un dels substituts pel seu caràcter de mite eròtic i percutiu) troben un punt comú en el folk fester, en el folk de taverna, àmbit on destil·len els seus espectacles més genuïns i entranyables, cada vegada amb més connexió i bons resultats.

La seva dèria és fer trempar al personal amb instruments essencialment acústics i bàsicament de fusta, i així també van adoptar la fórmula sonora del Wood Músic, que també es van treure de la butxaca un dia plujós, en què feien córrer les birres, però que és una forma brillant de condensar els colors del seu so, que ben aviat portaren fora de la taverna, en comprovar que el cel no els queia al damunt.

Carpes, platges, festes majors i barraques a petar de gent van acollir de bona gana la fórmula sonora i així aquell gènere "de patilla" ha anat agafant cos a mesura que experimenten i s’arrisquen amb la seva particular combinació d'instruments i sonoritats.

Van gravar un primer disc bàsicament de versions, anomenat GINTÒNICAMENT PARLANT, que els donà el seu primer gran hit comarcal "Mai no et prenguis sol, un gintònic al bar".

En el segon treball, PATATES VIUES, van començar a emancipar-se de les versions per alliberar la veu pròpia, i sobretot destaca en el tema "Skalopa", que va batejar una entrada a Sant Joan pels Matins de TV3.

Enguany, després d'un atac pirata al món dels videoclips amb "La Cançó de l'Istiu" que gairebé va ser la Cançó de l'estiu 2015 del Via Lliure de RAC1 (amb votació popular), estan parint la tercera criatura.

Si fossin un grup ensucrat i amb ínfules de maduresa us dirien que les seves dues ànimes (la irlandesa de boires enllà, i la catalana: mediterrània, llatina i rumbòtica) han confluït en una direcció inspirada per bla, bla, bla...

Però, com que a la Bisbal tant li fot quedar bé com mal, són sincers: això PROMET GUERRA. Cadascun d'aquests pilars tiba cap a la seva banda amb tota la força, de manera que la cosa promet.

Promet més vida, més cos, més diversitat, i sobretot molt més caràcter. Arranjaments més treballats, més sorprenents, explotant al màxim les seves possibilitats i les textures instrumentístiques.

Agafeu-vos fort, que el maquinista va torrat!!!

www.lapucadiatonica.com