Skip to main content

Identi'CAT 2018 Te la jugues pel català?

Aire Nou una entitat fidel al seu compromís per la llengua

Pesillà ha acollit el primer saló de l'ensenyament del català a Catalunya Nord.

El segon dia d'Identi'CAT 2018 ha començat amb una festa per l'ensenyament del i en català. Una festa al carrer amb jocs, cants, balls, teatre japonès... i la mainada.

Carrers de la cellera de Pesillà plens a petar on s'hi podia jugar a bitlles, escoltar el Kamishibai del Conflent, cercar enigmes, cantar, ballar i saltar...

 

Una taula rodona

amb actors de l'ensenyaments i pares d'alumnes per a compartir experiències, analitzes, punts de vistes i definir eixos d'accions pel futur.

A Catalunya Nord, 80 % de la gent és favorable a l'ensenyament de la llengua catalana, la resposta és lluny de poder satisfer aquesta ampla majoria. 

Unes xifres

al primari:

  • són 4000 alumnes que tenen la possibilitat d'entrar en fileres bilingües o en seccions immersives, sigui 9 %
  • són 8.500 alumnes que tenen dret a una iniciació (entre 30 minuts i 2 hores setmanals), sigui 20 %.

al secundari, el percentatge baixa:

  • són 1192 alumnes que podn seguir en bilingües o en immersiu, sigui 3 %
  • són 1500 que tenen dret a hores d'iniciació opcionals, sigui 3,7 %

Entre primari i secundari

  • uns 5000 alumnes cursen fileres bilingües o immersives (6 %) 
  • 10,200 tenen una iniciació al català (12 %)

Tenim un marc legal francès incomplet.

Les llengües dites regionals han entrat a la Constitution amb l'article 75-1 i la llei dita Peillon permet teòricament la generalització de l'enseyament del i en català des de la maternal a la Universitat. La llei preveu que s'ha de transmetre la informació a les famílies, i que s'ha de respondre a la demanda.

Un dels problemes rau en el fet que no hi ha cap organisme per a impulsar una política lingüística seriosa, i no hi ha cap responsable en cas que no s'apliqui la llei.

Aquests dos fets fan que l'ensenyament de les llengües dites regionals depenen únicament de les bones (o males) voluntats de les institucions i de la reivindicació popular i dels polítics locals.

Avui a Catalunya Nord no se respecta pas la reglementació, no s'informa pas els pares d'alumnes, certs responsables d'establiments limiten els efectius i les hores d'ensenyança. 

De les llengües de l'estat, el català és una de les menys ensenyades. L'ensenyament bilingüe i immersiu representa:

  • 35 % al País basc
  • 25 % a Còrsega
  • 20 % a Alsàcia
  • 6 % a catalunya Nord
  • Entre 2 i 7 % a Bretanya en funció dels departaments
  • i menys de 2 % a Occitània, Illa de la Reunió, Lorena

Per a desenvolupar l'ensenyament en fileres bilingües o immersives cal:

  • crear una Oficina Públic de la Llengua Catalana amb mitjans i voluntat per a desenvolupar l'ensenyament
  • crear un pla de desenvolupament de l'ensenyament (formació de mestres, crear fileres des del primer any d'escola...)
  • generalització de la disciplina a tots els centres escolars
  • informe anual per a conèixer l'evolució

Un dels problemes és que avui hi ha un avís favorable de la ciutadania, però no hi ha reivindicació social clara.

Hem de transformar els 80 % de gent favorable en 80 % de gent que VOL ensenyament en català.

Hi ha urgència

La transmissió natural de la llengua s'ha perdut a mitjans dels segle XX. Aquest fet fa que la gent gran és la que encara té la llengua catalana com a llengua materna. La constatació és que són 4000 catalanoparlants que moren cada any, i l'escola integra cada any 300 alumnes que seguiran una escolaritat que els permetrà ser bilingües. la llngua ha estat esborrada de l'espai públic i s'esborra a poc a poc de l'espai familiar. Per tant hi ha urgència a aplicar totes les mesures possibles per a sortir la llengua de la marginalitat i evitar-ne la desaparició al territori on va néixer.

Les fotografies