Castells: idees falses

Qui i on sem? Qui i com hom pot participar? Quins objectius?

Les idees falses:

Per a ser casteller no cal pas necessàriament pujar o portar.

Un espectador poc coneixedor del fet casteller veu un castell com pot veure un iceberg, és a dir que en veu la part que s'enlaira: el tronc. És cert que aquesta part és una part important de la construcció, però no és sola. Com per un iceberg, hi ha una part important del castell que, fins i tot si és visible, passa massa sovint desapercebuda: la pinya.

És segurament per aquesta raó que quan demanem al públic o a amic de participar, en general la gent respon per una d'aquestes dues frases:

• m'agradaria, però puc pas tinc mal a l'esquena!
• m'agradaria però puc pas tinc el virtigen!

I la realitat és que a un castell, tothom hi pot tenir un paper important, tothom ajuda a realitzar construccions més fortes, més altes i més segures, però la gent que porta o que puja és totalment minortària.

Per donar un exemple, per un 3de6 caldrà:

• 3 baixos, 3 segons, 3 terços, 2 dosos, 1 acotxador, 1 enxaneta = 13 persones que porten o pugen.
• i si la pinya és il·limitada, cal un mínim de 6 crosses, 3 agulles, 3 primeres mans, 6 primers laterals, 3 primers vents, 3 segones mans, 3 terceres mans, 6 segons laterals, 6 tercers laterals, 3 segons vents, 3 tercers vents, 12 taps, 3 gralles, 1 tabal, 1 fotograf, 1 cap de colla = 63 persones que faran pinya de peus a terra.

Veiem clarament que per un petit castell com el 3de6 caldria 76 persones: 13 que portaran o pujaran, és a dir la minoria, i 5 vegades més gent, unes 63 persones per a formar la pinya o acompanyar  la construcció amb les gralles i el tabal.

Vocabulari:

Trobareu les definicions d'aquestes paraules estranyes a Diccionari casteller