Un any més hem actuat a Montserrat!

En motiu de la renovació de la Flama de la llengua catalana, invitats a participar pels Pallagos del Conflent hem tornat al monestir de Montserrat per a aixecar castells.

Passa poc sovint, per tant s'ha de subratllar, enguany l'autocar ha pujat sense fer quasi cap cua, era el primer èxit del dia.

És a la 1 del migdia que els Pallagos han obert la primera ronda de l'actuació. Totes dues colles amb un pilar de dol, el nostre en record al Samuel, un jove airenovenc que ens va deixar fa pocs dies.

Tot seguit pilars d'entrada i hem seguit fil per randa l'actuació conflentina: 3de6, 3de6 amb agulla i 4 de 6 per a tancar la tercera ronda.
Els Pallagos han descarregat un pilar de 4, i nosaltres l'hem aixecat per sota, la sopla i únicq diferència del dia.
Uns pilars net i balls a toc de les gralles de totes dues colles.

Un agraïment als centres excursionistes de Catalunya, al Casal del Conflent per a l'organització. Als Pallagos del Conflent als Castellers de Terrassa presents per l'ajuda a les pinyes.

Felicitacions als Pallagos per la primera actuació de l'any i a tots els airenovencs, gralles, tabals i castellers per a fer-ho possible una vegada més.

 Més fotografies

Com sovint quan anem amb autocar en Bernat ens ha preparat una presentació del lloc llegida a l'autocar i que podeu consultar.

Montserrat no és només una muntanya; és el cor espiritual, cultural i geològic de Catalunya. La seva silueta serrada, fruit de milions d’anys d’erosió, ha inspirat llegendes, recer de monjos i un sentiment de pertinença inigualable.
Aquesta és la seva crònica, des de les profunditats del mar fins a l'actualitat.

1. Els orígens: Geologia i Llegenda

Fa uns 50 milions d'anys, el que avui és Montserrat era un gran delta on desembocaven rius cabalosos que dipositaven còdols, sorra i argila. Amb el tancament del mar interior i moviments tectònics posteriors, aquests sediments es van compactar formant el conglomerat. L’erosió diferencial del vent i l’aigua va esculpir les agulles i canals tan característics que veiem avui.
La història espiritual comença l'any 880. Segons la tradició, uns nens pastors van veure una llum potent i van sentir una música celestial que sortia d'una cova (la Santa Cova). Allà es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Davant la impossibilitat de moure-la cap a Manresa —la imatge es feia pesant—, es va interpretar com la voluntat de la Verge de quedar-se a la muntanya.

2. La fundació del Monestir (Segle XI)

L'impuls definitiu el va donar l'Abat Oliba, bisbe de Vic, que l'any 1025 va fundar oficialment el monestir de Montserrat al costat de l'ermita de Santa Maria. El prestigi de la comunitat benedictina va créixer ràpidament:
Es va crear l'Escolania, una de les escoles de música més antigues d'Europa.
Es va convertir en un centre de pelegrinatge de referència internacional.
L'any 1493, Montserrat va creuar l'oceà: un monjo de la muntanya, Bernat Boïl, va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge, portant la devoció a Amèrica.

3. Destrucció i Renaixement

El segle XIX va portar els dies més foscos. Durant la Guerra del Francès (1811-1812), les tropes napoleòniques van incendiar i saquejar el monestir, deixant-lo gairebé en runes. Semblava el final d'una era, però la resiliència catalana ho va impedir.
Amb la Renaixença, el monestir es va reconstruir i es va convertir en el símbol de la identitat catalana. El 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat, coneguda afectuosament com "la Moreneta" pel seu color fosc, com a Patrona de Catalunya.

4. El segle XX: Resistència i Cultura

Durant el segle passat, Montserrat va jugar un paper clau en la preservació de la cultura catalana, especialment durant la dictadura franquista. El monestir va ser un espai de llibertat on s'editaven llibres en català i es donava refugi a intel·lectuals. Fets com la Tancada d'Intel·lectuals de 1970 van marcar un abans i un després en la lluita per la democràcia.

Montserrat Avui

Actualment, la comunitat benedictina manté viu el lema Ora et labora (prega i treballa). Montserrat rep milions de visitants anualment, atrets no només per la fe, sinó pel seu Museu (un dels millors de l'Estat), les rutes de senderisme i l'escalada, i la veu angelical de l'Escolania que ressona diàriament a la Basílica.
És, en essència, una muntanya viva que connecta el passat geològic amb el futur d'un poble.
La Flama de la Llengua Catalana és un dels actes més simbòlics que acull Montserrat des de 1968. Organitzada per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, consisteix a portar una flama encesa (normalment provinent de la renovació del foc de la llengua a Prada de Conflent) fins al monestir.
Aquest ritual no és només una tradició esportiva o religiosa, sinó un acte de resistència cultural: simbolitza la voluntat del poble català de mantenir viu el seu idioma malgrat les adversitats històriques. La flama crema durant tot l'any a l'atri de la Basílica, al costat de l'escultura de l'Abat Oliba, recordant que la paraula és el fil que uneix el passat amb el futur.

La 57a Renovació de la Flama (22 de febrer de 2026)

Després d'haver estat encesa a Prada de Conflent (a la tomba de Pompeu Fabra) el passat 8 de febrer i de recórrer diversos punts de la geografia catalana, la flama arriba a la seva destinació final:
L'arribada: La flama ha estat rebuda al matí (cap a les 10:30 h) al Monestir per la comunitat benedictina.
La litúrgia: Se celebra una missa conventual i, posteriorment, es fa l'encesa de la llàntia votiva que crema tot l'any a l'atri de la Basílica.
Festa popular: A la plaça de Santa Maria hi haurà actuacions de castellers (enguany amb els Castellers del Riberal i els Pallagos del Conflent) i parlaments institucionals. És un moment de gran efervescència cultural.