Skip to main content

Hem visitat Eivissa, i també hem vist Ibiza

Del 14 al 17 de juliol 88 airenovencs han viatjat a Eivissa.

altCada any per fugir de les celebracions del 14 de juliol, festa d'una "république" que ens vol reduir  zero, Aire Nou de Bao organitza un viatge, en general a un lloc dels Països Catalans. Enguany tocava Eivissa. Hi hem pogut anar gràcies a l'entitat cultura Vuit d'agost, una entitat eivissenca que com la nostra intenta defensar la identitat catalana, aquesta identitat genuïna de l'illa.

Al programa del viatge hi havia castells i correfoc, però també una descoberta de la realitat local. Si els castells i el correfoc han sortit bé, podem assegurar que hem trobat un gran interès al viatge, hi hem descobert un tros de país i la seua realitat, una realitat a vegades preocupant, però hi hem encontrat gent conscient de les dificultats i amb ganes de defensar-se.

Eivissa és aquesta illa de les Balears, molt propera del País Valencià, una illa on els recursos naturals hi són escassos, una illa ocupada per un turisme massiu no gaire respectuós ni de les tradicions, ni del territori. 

Una ciutat magnífica

alt

El turisme deu representar la font més important d'ingressos, i s'entén que els turistes vulguin anar a descobrir platges i paratges, el que és menys comprensible és les destrosses que hi pot produir. El turisme no va a Eivissa, ell va a Ibiza, aquesta marca espanyola posada a totes les publicitats per a atreure gent amb ganes de ballar nit i dia a les discoteques sobre músiques modernes, aquestes mateixes que el meu avi classificava com per a fer ballar els óssos. 

De fet d'Ibiza en puc parlar molt poc ja que n'he creuat el camí que una vegada, vull dir, he compartit una mitja hora temps amb aquests turistes als quals sembla que se'ls hagi tret les neurones, ha estat a la posta del sol de sant Antoni.

alt

A Eivissa com a qualsevol lloc del món hi ha postes del sol, però a Ibiza hi ha només una posta del sol, és a Sant Antoni. Ja que és l'única posta del sol cada nit són milers de persones que s'hi apleguen. La gent hi arriba una mitja hora abans amb cerveses, menjars i drogues de tota mena, seu a la roca i s'espera al so de la música especialment posada per a aquest públic. Passen els minuts i veiem el sol baixar al mar i finalment desaparèixer, llavors tots aplaudeixen, s'aixequen i marxen deixant rere d'ells tota la brutícia que hi ha dut: sacs, ampolles buides i plenes, taps, entrepans, papers, .... 

alt

alt

A Aire Nou hem tingut sort, hem tingut guies, no els guies oficials pagats pel Pacha o per Amnesia, aquests que recluten per a omplir les discoteques.

Els nostres guies eren Jordi, Xavi, Joan... ens han fet descobrir la cuina, la ciutat antiga, el barri mariner, Ses Salines, Es Cubells, ... i molts més llocs del seu tros de país que és també el nostre. Amb ells hem compartits visites, àpats, castells, correfocs ens han fet descobrir el Ball de Pagès, la història de la sal tan important fa poques dècades per a l'economia illenca, 

Finalment cada airenovenc haurà tornat a catalunya nord amb a la memòria mil records, tots hauran vist balls tradicionals, paisatges fantàstics, tots hauran tastat el flaó o el frit de pulp, i la major part haurà tornat amb un millor coneixement de la realitat eivissenca.

fotografies de l'estada airenovenca: