Sella: el VIATGE 2016

Enguany el viatge d'estiu nos ha tornat a portar per tercera vegada al sud del País Valencià.
Com les dues precedents, és en David que nos ha pensat i organitzat l'estada.
David, pels que el coneixen pas va venir a fer un eramus a la Universitat de Perpinyà fa una desena d'anys.
David és músic, dolçainer i va venir a Bao per a tocar gralla. En acabar l'eramus vàrem guardar el contacte i no va organitzar dos viatges a Agost, els 2006 i 2008.
El 2015 vàrem parlar d'un altre viatge i és així que en david va proposar pel 2016 Sella.
Sella és un poble d'un 500 o 600 habitants al sud dels Països Catalans, al sud del País Valencià.

La primera nit, el primer dia.

La generositat de Sella

Anar al sud del País Valencià demana unes hores de viatge és així que vàrem triar l'opció de viatjar de nit per arribar el matí a València, fer una mica de visita, dinar i acabar el viatge a la tarda.
La visita de València nos va permetre de descobrir part del centre històric: les Torres de Serrans, les Corts Valencianes, Les plaçces de la Mare de Déu, de la reina amb el Micalet, del Patriarca amb la Nau, el Mercat de la Llotja, l'antiga Universitat...
Una preciosa visita però massa ràpida. Hi tornarem.

Al migdia vàrem menjar una paella de manera massa ràpida també al Terra, un centre social de la capital valenciana. L'amplitud horària dels xòfers no nos va pas deixar el temps necessari per a gaudir del lloc. Llàstima el lloc i l'ambient són recomenables.
Amb dues hores més de carretera i nos vrem trobar finalment a Sella. Un poble muntanyenc amb carrers estrets que pugen i baixen, el carrer Major del vilatge deu tenir l'amplada del carrer del Vidre de Bao, però amb un desnivell de 50 metres. El poble és dominat per un castell, hi ha unes 400 cases, una plaça central en vertebra la vida.
A la plaça hi trobem l'ajunatment, bars, l'església, el tabac, l'alimentació... i s'hi organitza la vida amb un mercat setmanal, concerts, partits de pilota valenciana i tota mena d'actes culturals i socials.
Per tant, en arribar és a la Plaça que nos vàrem trobar abans de ser repartits entre la biblioteca i cases particulars, vàrem trobar una estona per anar a la piscina abans d'anar a preparar el sopar.
A la vesprada d'aquest primer dia vàrem preparar un tast de vins nord-catalans (Moscat de Ribesaltes, vi Banyuls, vi de Vingrau) i un tast de cargols a la brasa amb salsitxa i rostes.

El sopar fet vàrem descobrir l'amplitud de la generositat dels nostres hostes.

Les diverses entitats del vilatge participaven a l'acollida, cada una aportant el millor.
És així que vàrem gaudir d'una nit de concerts amb 3 grups tots força diferents. A més d'un ventall ampla de cançons, nos va tocar especialment la interpretació de Muntanyes del Canigó.

Les imatges de la primera nit, del primer dia

La segona nit, el segon dia

Ho tenim clar: sem germans

Una nit calma on tots vàrem aprofitar cada hora per a descansar.
El segon dia va començar per la visita de Sella. Una visita que vàrem iniciar a baix del Carrer Major i que va acabar al castell. Hi vàrem descobrir una casa tradicional amb objectes del segles XIX i XX avui desconeguts pels més joves.
El rector nos va acollir a l'esglésias, i caminant pels carrers i escales de Sella, vàrem descobrir un estil de vida arrelat a la història que ha permès al vilatge transcórrer els segles i mantenir una vida activa, un dinamisme excepcional.
A dalt de tot, havent gaudit de la vista panoràmica vàrem aixecar un pilar de 4, la nostra manera d'agrair la vida.
Al migdia pel dinar teníem dues possibilitats:

1. Fer un correbars,anar de bar en bar de la plaça Major a la piscina amb tapes a preus populars
2. menjar a taula.

Crec que la major part va triar la primera opció, però que una part important dels airenovencs vàrem optar per les dues possibilitats. Crec que va ser el moment on els lligams se varen fer més importants.
De fet va ser el moment on vàrem descobrir que nosaltres també sem valencians. Del nord, sense cap dubte, però també valencians. En aquest moment vàrem descobrir que tenim lligams, que sem germans. El correbars s'acabà a la piscina, de què refrescar-se abans de posar la camisa blanca d'anar a la Plaça Major, descobrir-hi les dances deSella, aixecar falcons, sopar i gaudir d'un concert de la Unió Musical L'Aurora i el seu Cor i del Taller de balls populars amb la Colla La Taranina d'Agost.

Les imatges de la segona nit, del segon dia 

Tercera nit, tercer dia

Alacant el castells, Moros i cristians i correfoc

La tercera nit com la segona va ser força tranquil·la, és així que a les 10 del matí descobrírem el raspall femení, una modalitat de la pilota valenciana on la mà raspalla el terra.
Mitja hora més tard vàrem assistir a un impressionant partit de pilota valenciana. No vos n'explicarem pas les regles, però sí que hem notat una lluita de dues hores llargues entre dos equips de pilotaires, els dos equips de Sella. Dos hores que passaren com un llucet tan el partit nos semblà apassionant i apassionat.
A final del partit vàrem poder assistir a la presentació del llibre "No mataràs", un llibre que descriu la societat valenciana de mitjans del segle XX seguint la vida d'un "Serrallonga" valencià.
Havent dinat, vàrem tornar a la piscina abans de baixar a Alacant per a descobrir-ne el Castell i més tard l'entrada de Moros i Cristians de Sant Blai. Una festa impressionant on se succeiexen les colles de diverses poblacions. Una festa emocionant tan pel costat visual amb una indumentària magnífica, com pel costat auditiu per la qualitat de les bandes que acompanyen el seguici.
Més tard vàrem tornar a Sella on vàrem protagonitzar el correfoc.
Un correfoc a hora valenciana que començà a dos quarts d'1 de la matinada.
Si és inegable que hi ha cultura de foc a Sella i al País Valencià en general, és clar que no hi ha encara tradició de Balls de Diables. Han estat pocs els que s'han atrevit a ballar amb els diables, però no hi ha cap dubte que la propera vegada el públic serà més participatiu.
Amb Xaranga vàrem acabar la nit, una nit que se va allargar fins les 7 del matí per uns quants airenovencs que volien aprofitar cada moment de les darreres hores a passar a Sella.

Les imatges de la tercera nit, del tercer dia

Quarta nit, quart dia

Ball de bastons, castells i adeus.

El diumenge després de molt poca hores de dormir, empassat l'esmorzar amb orxata, el Casal Tio Cuc d'Alacant nos va iniciar al ball de bastons, un taller animat per un grupet d'alacantins que se varen posar al nostre nivell amb una iniciació tant per la canalla com pels adults. una iniciació que podria desembocar aviat sobre una nova activitat.
I és un poc abans de les 12 del migdia que vàrem aixecar castells abans de fer una fotografia de grup, una fotografia on hi cap només una part de la gent que nos va acollir i acompanyar aquests dies.
Un dinar amb plats tan variats on vàrem poder menjar sanqueta, un plat que solíem fer a casa fa pocs anys.
I tocà l'hora de la despedida. Un moment sempre complicat on se barregen molta emoció, sentiments i cansament.

Imatges de la quarta nit, del quart dia 

Gent de Sella des d'Aire Nou de Bao vos donem les gràcies per aquests dies sense precedents.
Vàrem arribar amb les nostres maletes i les nostres activitats, potàrem vins, cargols, ganes de nos ho passar bé.
Vàrem ser rebuts en germans i nos vàreu oferir el bo i millor del vostre poble, de la vostra comarca.

• Volem agrair més especialment els nostres guies a València, a Sella, a Alacant.
• Agrair també els que han treballat dins l'ombra, que han preparat i organitzat aquesta gran trobada.
• Agrair les entitats i grups que han participat.
• Agrair la municipalitat que ha estat present en tot moment.
• Volem agrair més especialment encara en David, l'ànima de l'agermanament.
• Nos autofelicitem ja que pensem haver fet el millor que podíem.

Vos volem agrair també perquè heu sabut conservar, estimar, transmetre una llengua, la vostra llengua, la nostra llengua, la llengua que anomeneu valencià que nosaltres anomenem català. Una llengua amb la qual no hem tingut cap mena de problema per a entendre'ns.

Vos volem felicitar per la festa de Moros i Cristians, una festa que recorda els orígens del país, uns origens encara identificables també en la nomenclatura. 

Heu posat el llistó alt, força alt, intentarem ser a l'alçada pel dia que vingueu a Catalunya Nord.