Skip to main content

Ressenyes

Falcons verds per la cirera

Hem tornat a Ceret a aixecar pilars, castells i falcons

el tot acompanyat dels Sorollosos i de Gralles, era aquest diumenge 19 de maig en el marc de la festa de la cirera a la capital del Vallespir i de la cirera.

 Ceret és un d'aquests indrets on hi fa bo passejar pels carrers. Hi havíem anat el febrer amb Diables, Bruixes i Sorollosos, hi hem tornat ara amb castells i falcons. Els carrers plens de gom a gom, un públic admiratiu de tot el que hi pugui passar, i entre altres de les nostres prestacions.

Ho hem tornat a viure, els vianants se tocaven, a cada aleta aplaudiments, de la primera a la dotzena! Perquè quan anem a Ceret aprofitem les 4 places del carrer principal i a cada plaça hi presentem 3 figures: un pilar, un castell i un falcó, i entre plaça i plaça els Sorollosos encapçalen el seguici mentres que pilars caminants de 2 i de 3 hi donen relleu.

Una de les cites més boniques de l'agenda airenovenca.

Un agraïment als organitzadors i felicitacions a totes les camises verdes, i especialment a les gralles, acompanyar cercavila, 12 figures i balls finals no és pas de tot repòs.

Un bèmol a l'organització... només aigua al final per a "l'aperitiu" no és seriós en temps de secada!

El crim

El crim

27 Abril 2024

L'Helina ha guanyat el premi Renada Laura Portet dels col·legis en el marc de la Nit de Sant Jordi organitzada per Òmnium Catalunya Nord

Vos n'oferim el text i felicitem la guanyadora:

EL CRIM

Aquest vespre, sis persones venen a menjar a casa meva. Sempre m'ha agradat tenir gent a casa, amics, família... Però avui són els meus col·legues de treball que tenen l'honor de menjar al voltant de la meva taula.

El menú: en aperitiu, pa amb tomàquet i pernil salat. En entrant, amanida catalana amb botifarra blanca. En plat principal, boles de picolat i, de postres, mel i metó amb vi Maury.
Penso posar-los tots en una gran taula que tinc en el menjador, però per a l'aperitiu les butaques i el sofà de la sala d'estar aniran molt bé. Al costat de la porta que des de la sala d'estar porta a la cuina, hi haurà una taula amb les ampolles de vi i els gots. A més a més, a la taula principal hi seran presentats el pa amb tomàquet i els plats de pernil salat. He passat més d'una hora a preparar-ho tot, però ara tot està perfecte.
Primer de tot tinc una bola a la panxa. Fa un mes que estic en aquesta empresa i estic una mica nerviosa. Ara bé, els meus col·legues són molt simpàtics, però sempre tinc la sensació d'estar inferior a ells. M'esforço de quedar-me quiet i de calmar-me, quina emoció! Només queden cincs minuts abans que el primer convidat arribi. “Tot anirà bé” em confesso de pensar. Tot anirà bé! Dono un darrer cop d'ull al menjador i a la sala d'estar. Tot bé!

El timbre sona per sisena vegada. Ja han arribat la senyora Garcia i en senyor Garcia (aquest darrer és el cap de l'empresa!), la senyora Serradell, el senyor Vidal i la senyora Puig. Per això no tinc cap sorpresa quan obro la porta de trobar-me amb el fill del cap, en senyor Garcia júnior, com l'anomena tothom.

  • Benvingut al meu pis, senyor Garcia!- li dic fent-li la senyal d'entrar.
  • No podeu saber com estic de content de vos veure. Quina vista que teniu en aquest pis!- S'entusiasma ell mirant per la finestra.- Seu a la segona planta, oi?
  • Tercera, senyor.

Entrem a la sala d'estar on tots els convidats són asseguts o drets.

  • Ara que tothom ha arribat, voldria donar-vos la benvinguda! Per això us proposo de compartir amb mi una copa de vi.
  • Molt ben dit!- s'entusiasma la senyora Serradell.

Agafo l'ampolla de vi, ja oberta per en senyor Vidal, i començo a servir-lo als meus convidats. Una vegada tots els convidats són servits, en senyor Garcia s'aixeca i diu amb molt entusiasme:

  • Aixeco el meu got en aquest súper sopar que ens ha preparat el nostre súper amfitrió!

Unes quantes persones aplaudeixen mentre que altres van a buscar un lloc on seure. Tots esperem que en senyor Garcia faci un glop de vi per beure'n un nosaltres també. En senyor Garcia porta el seu got als seus llavis i fa un glop. Tot d'un cop esternuda una vegada, i un altre, i un altre fins que la seva tos es torna molt forta.

  • Senyor Garcia, aneu bé?- Li demano.
  • S'està estufegant!- Crida la senyora Garcia mig marejada.
  • Un got d'aigua, ràpid?!- Demana la senyora Serradell.

Corri cap a la cuina i agafi un got, l’ompli d'aigua i surti de la cuina en un pas de cursa.

  • Massa tard senyora, ja és mort.-M'informa en senyor Vidal.

La senyora Garcia s'acaba de marejar i cau al sofà. La senyora Puig es posa a fer petits crits en intervals regulars i en senyor Garcia júnior corre cap al cadàver del seu pare per donar-li bufetades i verificar que sigui ben mort. Sols en senyor Vidal ha guardat la sang freda, el que m'estranya molt.

  • Hem de trucar a un metge.- Ordena d'un to molt calma.

Agafo el mòbil i m’ocupi de calmar l’estrès que creix en mi. El telèfon sona, que em sembla una eternitat, fins que finalment algú respon. Expliqui ràpidament la situació a la persona que tinc al telèfon. Uns quants minuts més tard una colla d'infermers i metges entren a la sala d'estar i inspeccionen el cos mort estirat al mig de la sala.

  • Aquest senyor no ha mort de manera natural.- Explica l'infermer.- Ha estat enverinat.

La senyora Garcia que havia tornat a trobar els seus esperits es torna a marejar una altra vegada.

  • Truquem a la policia!- Ordena una altra vegada en senyor Vidal.

Més tard, uns quants policies i un detectiu entren al meu pis.

  • Que ningú no es mogui i toqui res.- Ordena amb una veu forta el detectiu. Soc en detectiu Lurin i m'encarrego de trobar qui de vosaltres ha matat
    aquest senyor. Per començar, m’entretindré amb vostè ''amfitrió'' abans de parlar amb vostès un per un.

Porti el detectiu Lurin cap a la cuina.--------

  • Senyor, li prometi no haver matat aquest pobre home. També voldria afegir que no tinc cap idea de qui ha matat en senyor Garcia. A més a més, voldria conèixer cada etapa de la vostra investigació i els resultats que donen.
  • Tots en aquest pis podeu ser l’assassí, i per això us tractaré a tots exactament de la mateixa manera. Us posaré unes quantes preguntes. Us puc proposar de col·laborar amb nosaltres i que així sigueu al cas de tot el que aprendré, després d’entrevistar-me amb vostè.
  • Molt bé. Us juro en retorn que us respondré sense amagar res i sent la persona més transparent possible.
  • Vet aquí alguna cosa que em facilita molt la feina. Primera pregunta: Éreu molt propers amb el senyor Garcia?
  • Pas tant, teníem una relació de patró amb el seu empleat. A més, només fa un mes que soc en aquesta empresa i no he pogut massa compartir amb el senyor Garcia. Només sé que va arribar fa un any i que va agafar el lloc de la senyora Serradell, que a la base era la cap.
  • En conclusió, no sabíeu res del vostre patró, a part que va agafar el lloc a la senyora Serradell.
  • Fa uns quants mesos que la gent diu que la senyora Garcia l'enganyava amb el senyor Vidal. A més els dos tenen un fill, en senyor Garcia júnior, com tothom li diu, que té uns quants problemes de sous aquest període. També es diu que en senyor Garcia li va abaixar el salari a la senyora Puig.
  • Ah sí, quina colla! Tots tenen un bon motiu per a matar en senyor Garcia!

Ja feia uns quants minuts que el detectiu estava parlant amb el senyor Vidal i de la sala d'estar es podien sentir uns quants crits. Ja havia parlat amb cada persona present en el meu pis. La policia s’havia endut el cadàver en un camió i els meus col·legues estaven parlant de les seves hipòtesis de qui hauria pogut matar el nostre patró. De sobte, la porta es va obrir i en senyor Vidal en va sortir en un pas precipitat.

  • El detectiu us vol veure.- Em va cridar mig a sobre.

Entro en la cuina i veig el detectiu fent els cent passos a davant de la pica.

  • Ja tinc una petita idea del nostre home, però no estic segur del tot- M'explica ell d'un to alt.
  • El nostre home heu dit?
  • Sí, en senyor Vidal. Em sembla molt sospitós. A més a més, tindria una bona raó d'haver matat en senyor Garcia, sabent que no es podia casar amb la senyora Garcia si no es divorciava amb el seu legítim marit. També a la manera amb la qual m'ha respost quan li he fet l'interrogatori... Però això no vol dir res, tothom seria estressat davant d'un detectiu que li demana si ha matat o pas.
  • És clar!
  • Primer de tot hi ha unes quantes persones que penso que no són culpables, com el senyor Garcia júnior. Si hagués volgut matar el seu pare, ho hauria pogut fer en múltiples ocasions; durant els àpats de família o altres moments en que es veien.
  • Ben segur.
  • També penso que podem treure la senyora Puig. Per recuperar els seus sous només hauria d'esperar el mes que ve o portar el seu cap al tribunal. No és una raó prou de pes per matar una persona.
  • No existeixen raons per matar a gent!
  • Estem d'acord, però no pensem tots igual. Ens queda la senyora Serradell. És veritat que el pobre home li va agafar el seu lloc a l'empresa. En aquest cas no tinc cap hipòtesi.
  • Ens queda la senyora Garcia, la dona del mort.
  • Ara hi vinc. El sol motiu que coneixem és el mateix que el del senyor Vidal. Ella tampoc no es podia casar de nou sense divorciar-se amb el senyor
    Garcia.
  • Però d'aquí a matar-lo... Una senyora tan feble a més...
  • Que hauria ben pogut jugar a la comèdia…- Va acabar el detectiu- No, ella i el seu nòvio em semblen molt sospitosos. Però ara passaré a la tercera etapa de la meva investigació.
  • Quines eren les altres?
  • La primera és qüestionar els nostres sospitosos, la segona, fer deduccions. La tercera verificar les proves materials i la quarta confirmar les nostres
    deduccions. Si no arribem a la quarta tornem a la segona.
  • Doncs suposo que ara anirem a veure les ampolles de vi i els gots per a verificar que no hi hagi traces de verí o empremtes digitals.
  • Exacte! Heu llegit uns quants polars, no?
  • Dos o tres, sí.

Tots dos passem a la sala d'estar. Tots els col·legues han callat i miren el detectiu agafar l'ampolla i olorar el vi. Una vegada aquest examen és acabat, agafa el got del patró mort i mira les vores i les empremtes de llavi que s'hi han deixat.

  • Qui era assegut al costat de la taula on era deixat el vi?
  • En senyor Vidal.- Responc, veient que ningú respon.
  • I qui ha obert l'ampolla?
  • En senyor Vidal.- Responc una segona vegada.
  • Ben segur. Senyors i senyores vet aquí la resposta de tot aquest enigma!

La senyora Garcia deixa anar un crit. El senyor Vidal no para de bellugar-se. La resta es queden quiets bocabadats mirant el detectiu Lurin.

  • Teniu raó d'inquietar-vos senyor Vidal.- Totes les mirades es giren cap a ell- Sapigueu tots que va ser el senyor Vidal qui va enverinar el vostre cap! tothom deixa anar un gemec- I sí, quan el vostre amfitrió estava obrint la porta al senyor Garcia júnior i que tots vosaltres éreu aquí saludant-vos, i parlant de tot i de res, en senyor Vidal ho va aprofitar per encetar l'ampolla...
  • Però si hagués posat el verí a l'ampolla tothom hauria pogut ser enverinat! va contestar la senyora Puig.
  • Per això no va posar el verí a l'ampolla, sinó al got directament.--
  • Com sabeu que era el got del senyor Garcia?- vaig preguntar incrèdula.
  • Sabent que en senyor Garcia era la persona més important aquí present, hi havia moltes possibilitats perquè el servíssin primer. En això no podem amagar que en senyor Vidal hagi sigut molt intel·ligent. Per acabar, després d'haver posat el verí al got, on queden restes, el cap és mort, deixant la possibilitat a la senyora Garcia de casar-se amb qui vulgui. Aquest crim ha estat fet amb molta habilitat.

Uns agents de policia que s'havien quedat a davant de la porta del pis es van emportar el senyor Vidal i la senyora Garcia (acusada d'haver estat còmplice de l'assassinat) a la comissaria.

La resta dels meus col·legues van tornar a casa seva després d'haver, breument, menjat el sopar que jo havia preparat.

El cadàver va ser enterrat.

I jo vaig continuar la meva vida mantenint el contacte amb el detectiu Lurin, perquè mai se sap...

Helina Douady Vidal

Manresa 2024, hi hem tornat a descarregar 3 castells de 6!

Manresa 2024, hi hem tornat a descarregar 3 castells de 6!

25 Març 2024

Com cada any hem tornat per Rams a Manresa

Hi hem tornat amb prou gent com per a tancar pinyes de castells de 6. La voluntat i les previsions eren de portar-hi el primer castell de 7 de la temporada. El 4de6 net fa bona impressió, però nos va faltar una mica de pinya. Ho sabem el podrem presentar ràpidament, quan serem més gent a la colla a voler-lo. No passa res, tenim més temps per l'afinar, serà encara més treballat, més segur.

A les 12 en punt obríem l'actuació amb pilars de 4 simultanis i tot seguit els Tirallongues començaven, seguits per nosaltres i els lleidatans tancaven la ronda.

Hi hem descarregat una torre de 6 amb 2 figueretes (cosa poc habitual), un 3de6 i 3de6 amb agulla. Cada construcció ha estat realitzada amb solvència, totes segures. Els assaigs porten fruita i tot plegat podem somiar que farem millor molt aviat. Les nostres gralles eren presents i actives, han acompanyat cada una de les construccions i els balls finals.

Els Tirallongues i els lleidatans han descarregats castells de 7 i de 7 i mig.

Els Tirallongues el 5de7 més matiner, els lleidatans una torre de 7 molt segura.

Als pilars de comiat ens hem acontentat d'un pilar de 4, els lleidatans descarregaven 2 p5 i els Tirallongues 1 p5.

més fotografies

I tot seguit cap al local de la colla local per a fer una cervesa i compartir un dinar de germanor.

Una mica més? 

Doncs més de 40 airenovencs havien pujat a l'autocar el dissabte a la tarda per anar a reconèixer el terreny, havien passat la nit al local de Tirallongues, uns mica de festa i el matí eren preparats. 35 més pujaven a l'autocar del diumenge. 

Lamentem que hi hagi hagut un malentès amb l'empresa de transport, part dels airenovencs no han pogut tornar com previst a les 4 de la tarda hi han hagut d'esperar les 7. 

Agraïm els Tirallongues per la invitació i les dues colles per la col·laboració a les pinyes. felicitacions als airenovencs quan han fet el viatge i participat.

 

 

Aigua per a tots

Aigua per a tots

17 Març 2024

El 16 de març Aire Nou s'ha mobilitzat per a defensar la terra

Unes desenes d'airenovencs se van manifestar a Vilanova de la Raó en contra el projecte absurd i irresponsable de la construcció d'un camp de golf i de 600 apartaments turístics.

Una desena d'associacions, una desena de partits polítics i sindicats, i més moviments ciutadans havien cridat a manifestar-se pel bé comú, AIre Nou en feia part i va portar la seua gota d'aigua a la manifestació.

Sorollosos, Gralles, Sacs, Castellers i Falcons del Riberal, sigui unes desenes de camises verdes se van agrupar al llac de Vilanova per a animar la manifestació de més de 4.500 persones.

Els cartells, les banderoles eren clares i se podrien resumir amb

"L'aigua és de tots, no pels jocs de pocs!"

La plaça de l'ajuntament i el carrer que hi arriba eren massa petits per a encabir tots els manifestants. L'equip de so massa feble per a poder adreçar-se a tothom. És el gran èxit de la manifestació que se vol un toc d'alerta als potents d'aquesta part de Catalunya. 

No hi ha més drets de tirar endavant projectes que posen en perill el fràgil equilibri mediambiental. La secada és una realitat, la patim, cada any més, no afegim-hi més problemes.

 

Més fotografies

Aire Nou una entitat que se compromet

Uns airenovencs nous s'han estrenyat de la implicació de l'assaciació dins una manifestació com aquesta, doncs res d'estrany, des de la seua creació Aire Nou dona suport o defensa Catalunya Nord, els Països Catalans i més enllà a cada vegada que l'objecte de la manifestació correspon als valors defensats per l'associació i que és possible. Només cal anar fer recerques per a descobrir les desenes de manifestacions a les quals hem donat suport.

Aire Nou se vol coherent i defensa un territori, la seua gent, cultura, llengua, història... la globalitat del país

Totes les fotografies