Skip to main content

Valmy, mostra de cultura

Valmy, mostra de cultura

Divendres 7 d'octubre Aire Nou s'acomiada d'en Robert a Valmy,

Europarc 2022 és la trobada de responsables europeus de les reserves naturals realitzada enguany a Valmy, al peu de la reserva natural de la Maçana.

Els congressistes han tancat la setmana a Valmy amb una mostra de cultura catalana. Hi participaven sardanistes, mitja cobla, els Gegants d'Argelers i nosaltres amb castells, però també falcons amb camisa verda. L'endemà de la desparició d'en Robert, només li podíem fer un mínim d'homentage.

A les 7 i pocs minuts entraven al parc de Valmy els congressistes, rebuts pels Sorollosos, la cobla, sardanistes i gegants.  Tota aquesta música acabada, amb encara el ritme de les percussions, el Pilar de dol s'aixecava i se coronava quan començava el silenci de debò. A la pinya del pilar l'emoció pujava i el pilar començava a baixar. Unes abraçades per a recordar aquesta persona tan maca que no tornaríem a veure... i continuava l'actuació, com no podia ser de cap altra manera. 

Amb pocs efectius, no podíem pretendre fer grans castells, la torre de 5 amb pinya ha estat el primer castells acompanyat per les gralles, serà seguit d'intents desmuntats, segurament degut a una mica de foscor, d'emoció, ... hi ha segurament per més raons encara.
Un pilar de 4 aixecat per sota i aixecàvem falcons, amb camisa verda, cosa que no agradarà als puristes, i de puristes en tenim de totes bandes.

La primera construcció falconera, un vol de 3 coronat i 2 vols de 3 simultanis, seguida d'una Serra de 5 puntes, una de les quals de 3, d'una Pira de 8,  d'una doble baldufa i d'una escala de 6x7, falcons acompanyats per Sacs i Gralles i Tabal.

La mainada no ha tingut el plaer de fer la flor... la farem un altre dia. 

La vesprada continuava al voltant d'una copa i d'un pa amb tomàquet.

Felicitacions a tots els que s'han alliberat per poder retre aquest homenatge al Robert i participar a l'actuació.

 

Pilar de dol

A la memòria del Robert
 
A cada pis, un silenci,
A cada cara, un somrís
silent. Homenatge mut.
 
Emoció lenta de la colla
que carrega, descarrega,
i acompanya.
 
A cada pis, una faixa negra.
A cada cara, un dol profund.
Als baixos, una absència.
Autor: Michel Bourret Guastaví